MATERIALS

CARBONET

El carbonet és el material més antic per dibuixar, s'utilitza des de la prehistòria.

És fàcil d'obtenir i senzill utilitzar, a més és apte per a qualsevol categoria de dibuix. La tècnica de fabricació exigia que es respectessin algunes normes indispensables per obtenir un instrument útil que donés resultats

El procediment està ben descrit per Cennino Cennini al Llibre dell'arte (1437), on aconsella utilitzar branquetes de fusta tova de salze deixades assecar i tallades a trossets de la mida d'un pam. Les branquetes, lligades en manats, es ficaven en una cassola tancada hermèticament amb una tapa i segellada amb una capa de creta, i es coïen a baixa temperatura durant tota la nit. Un cop cuites, les branquetes es deixaven refredar lentament, i després de treure'ls punta amb cura, s'utilitzaven per dibuixar inserides en una canya o lligades a un bastonet per no embrutar.

El carbonet és un material extremadament friable i fàcil d'esborrar, és molt adequat per als dibuixos de prova i estudi, per esbossar figures que després es redefineixen amb altres mitjans-ploma o pinzell-o per fer els cartrons per realitzar grans composicions que es transformaran en pintures. La seva friabilitat característica confereix al carbonet un toc especialment tou i pictòric, però provoca també diversos inconvenients, com la tendència a embrutar els folis deixant cèrcols negres i, el que és més greu, el risc de polvorització dels traços, que ha estat causa principal de la pèrdua de moltes obres antigues realitzades amb aquesta tècnica

EL PINZELL en el DIBUIX

El pinzell és un instrument propi de la pintura, que des de sempre forma part també del dibuix. S'utilitzava amb freqüència en l'edat mitjana per crear imatges amb força amb traços llargs i simplificats o per realçar zones més precises amb instruments de punta molt fina.
Cennini aconsellava utilitzar pèl d'esquirol, però eren freqüents els de turó, gos, bou, entre d'altres.
El pinzell es pot utilitzar sol o amb tintes diluïdes sobre un fons realitzat a ploma, punta metàl · lica (plumilla) o amb pinzell, sobre pergamí o paper. És especialment útil per plasmar els canvis de lluminositat que creen la modulació dels volums i els moviments.
Es poden utilitzar tintes més o menys transparents, fins i tot repassant més vegades les veladures, porpué el pinzell permet ombrejar àmplies zones amb rapidesa i gran eficàcia.
S'utilitza per executar realços, en aquest cas, en lloc de tintes s'utilitza el blanc, de plom que dissolt en goma aràbiga, evidència els punts més destacats del dibuix
Antigament la tinta s'obtenia d'una barreja de negre de fum i nous de agalles d'alzina maceradacon sals de ferro, el conjunt es diluïa en agua.Este tipus de tinta, que conté ferro i àcid tànnic, tendeix a oxidar i, amb el temps , si s'usa sobre paper, provoca corrosió