COMENÇA A DIBUIXAR

 DEFINICIÓ DE ESBÓS 

L'esbós sol ser un apunt ràpid i fluid d'un dibuix, idea o esquema que es desenvoluparà en el futur de forma més complexa. També s'usa per donar suport a una explicació ràpida d'un concepte o situació.
Un Esbós o esborrany, és un dibuix realitzat de forma esquemàtica i sense preocupar-se dels detalls o terminacions per representar idees, llocs, persones o objectes.
És un dibuix fet a mà alçada, utilitzant llapis, paper i goma d'esborrar, realitzat generalment sense instruments de dibuix AUXILIARS. Pot ser un primer apunt de l'objecte ideat que encara no està totalment definit. És Poden utilitzar tant tècniques de perspectiva com vistes ortogonals (formes geométriques). És un dibuix ràpid del que despres esdevindrà un dibuix definit o l'obra d'art final en si.
També compleix diverses funcions. Una d'elles és la realització d'un estudi per a un altre tipus de treball, com l'escultura o la pintura mural, en la qual se solen realitzar els dibuixos previs que després es passen a la paret punxant al llarg de les línies de l'esbós, de manera que s'obté, ja en el mur, un dibuix a punts que es completa unint per reproduir el dibuix a línia.

L'esbós serveix també per a dissenyar noves formes o composicions, així com per crear figures o espais imaginaris. Picasso va realitzar nombrosos estudis ràpids en què combinava infinitat de variacions d'una mateixa manera, que després apareixerien en els seus quadres.

També es consideren esbossos els dibuixos detallats que copien formes de la naturalesa o d'altres obres d'art

La majoria de grans pintors han utl.litzat multitut d'esbossos per realitzar les seves obres.

 Però no tots som Leonardo da Vinci, així que no us espanteu. començarem per una cosa senzilla

 

 
Una cafetera pot ser un bon model per visualitzar les formes geométriques

 

 

 

 

 

 DEFINICIÓ DE PINTURA

Una pintura és el suport pintat, sigui un mur, un quadre o una làmina. El mot pintura s'aplica també al color preparat per a pintar, associat o no a una tècnica de pintura, en aquest sentit és emprat en la classificació de la pintura atenent a les tècniques de pintar, per exemple: «pintura al fresc» o «pintura a l'oli».
La classificació de la pintura pot atendre a criteris temàtics, com la «pintura històrica» o la «pintura de gènere». O a criteris històrics basats en els períodes de l'Història de l'Art, com la «pintura prehistòrica», la «pintura gòtica» i, en general, per a qualsevol període de la història de la pintura.
Les pintures són obres d'art i atenent al seu sentit estètic Ernst Gombrich comenta:^[1]No hi ha res de dolent en què ens delectem en el quadre d'un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que, per bé o per mal, influeixen sobre els nostres gustos. I parafrasejant a Arnold Hauser: Les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual està en les nostres formes de vida i hàbits mentals. Ernst Bloch, a L'esperit de la utopia (1918), defensa l'art no figuratiu, relacionant-lo amb una concepció utòpica de l'home com un destí no revelat però present de forma inconscient en el més profund de l'ésser humà.^[2] Si la tasca de la pintura fos posar-nos davant dels ulls l'aire i la preciosa vastitud de l'espai i de tota la resta, valdria més anar a gaudir directa i gratuïtament de tot allò. Erwin Panofsky i d'altres historiadors de l'art, analitzen el contingut de les pintures mitjançant la iconografia (forma) i la iconologia (el seu contingut). Primer es tracta de comprendre el que representa, després el seu significat per a l'espectador que la contempla i, tot seguit, de manera més àmplia, analitzar el seu significat cultural, religiós i social.