NOVETATS

LA TÈCNIQUE DEL DECOUPAGE

El terme decoupage té el seu origen en la paraula francesa découper, que significa retallar. Es tracta d'una tècnica manual decorativa en la qual s'empren papers impresos o teles per enganxar sobre suports diversos com fusta, gènere, ceràmics, metalls, espelmes, sabons, vidres, pises i cartró entre altres. Es busca que en finalitzar l'obtingut imiti la pintura a mà, utilitzant tècniques de pàtina sensa pintura, distribuint correctament les retallades i donant un acabat amb vernís.


El resultat depèn de com es retallin i enganxin els dissenys i sobretot de l'habilitat d'aconseguir-ho d'una manera harmoniosa.
La tècnica es va desenvolupar a Europa durant la Edat Mitjana i el Renaixement. En Estats Units es va fer molt comú el decoupage a principis de la dècada de 1970, aplicant-lo sobre objectes d'ús quotidià.
L'ús actual de tovallons de paper té l'avantatge que necessita molt poques capes de vernís, per raó del fi gruix que tenen.

                                    Arca antiga policromada restaurada el 2002


Aquesta tècnique es pot combinar amb la policromia i els resultats sont expectaculars.



LA TÈCNIQUE DEL DECAPÉ 

 

Quan parlem de 'tècnica decapé' ens referim a un sistema francès de decoració que va tenir els seus orígens en l'època de Lluís XV.

El decapé consisteix a pintar els mobles de blanc, pastel, gris ... creant una veladura per suavitzar i il · luminar l'aspecte del moble. Les peces decapé harmonitzen perfectament amb les parets pintades en gris pàl · lid, blau cel, color fúcsia, verd poma ...

Els decoradors francesos, per canviar l'ornamentació dels palaus sense fer grans dispendis, decapaban sobretot mobles petits i de seient i després els pintaven, d'aquí la denominació de 'decapé'.

Tècnica decapé: materials i elaboració

Paper de vidre de fusta.
Pintura plàstica mate blanca, grisa, qualsevol color suau.
Làtex.
Pinzells i brotxes.
Cera d'ebanista noguera.
Pintura a l'oli color teula.

Procedirem a obrir el porus de la fusta, polir en el sentit de la veta. Barreja a parts iguals pintura, làtex i aigua. Amb el pinzell, s'extén molt poca quantitat de veladura. Tot seguit, grata algunes zones amb un tros de paper de vidre de manera que les ratllades descobreixin el color de fons. Quan la veladura estigui gairebé seca, dóna-li una altra mà. Les passades han de ser ràpides i amb el pinzell gairebé sec. Trenca la uniformitat del color amb una mica de pintura a l'oli. Pentina el moble amb un pinzell gairebé sec. Torna a passar el paper de vidre per algunes zones (raspat) insisteix en les cantonades. Enceras, deixes assecar i fregues per donar-li brillantor.

Però aixó es la teoria, a la pràctica hi ha varies maneres de procedir en el decapé. Tot depend de la qualitat que li volguis donar a l'acabat, més rústic o d'aspecte més envellit