DEFINICIÓ DE PINTURA
Una pintura és el suport pintat, sigui un mur, un quadre o una làmina. El mot pintura s'aplica també al color
preparat per a pintar, associat o no a una tècnica de pintura, en
aquest sentit és emprat en la classificació de la pintura atenent a les
tècniques de pintar, per exemple: «pintura al fresc» o «pintura a l'oli».
La classificació de la pintura pot atendre a criteris temàtics, com
la «pintura històrica» o la «pintura de gènere». O a criteris històrics
basats en els períodes de l'Història de l'Art, com la «pintura prehistòrica», la «pintura gòtica» i, en general, per a qualsevol període de la història de la pintura.
Les pintures són obres d'art i atenent al seu sentit estètic Ernst Gombrich comenta:[1]No hi ha res de dolent en què ens delectem en el quadre d'un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que, per bé o per mal, influeixen sobre els nostres gustos. I parafrasejant a Arnold Hauser: Les
interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i
aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual està en les
nostres formes de vida i hàbits mentals. Ernst Bloch, a L'esperit de la utopia
(1918), defensa l'art no figuratiu, relacionant-lo amb una concepció
utòpica de l'home com un destí no revelat però present de forma
inconscient en el més profund de l'ésser humà.[2] Si
la tasca de la pintura fos posar-nos davant dels ulls l'aire i la
preciosa vastitud de l'espai i de tota la resta, valdria més anar a
gaudir directa i gratuïtament de tot allò. Erwin Panofsky i d'altres historiadors de l'art, analitzen el contingut de les pintures mitjançant la iconografia (forma) i la iconologia
(el seu contingut). Primer es tracta de comprendre el que representa,
després el seu significat per a l'espectador que la contempla i, tot
seguit, de manera més àmplia, analitzar el seu significat cultural,
religiós i social.
DEFINICIÓ DE PINTURA
Una pintura és el suport pintat, sigui un mur, un quadre o una làmina. El mot pintura s'aplica també al color preparat per a pintar, associat o no a una tècnica de pintura, en aquest sentit és emprat en la classificació de la pintura atenent a les tècniques de pintar, per exemple: «pintura al fresc» o «pintura a l'oli».
La classificació de la pintura pot atendre a criteris temàtics, com la «pintura històrica» o la «pintura de gènere». O a criteris històrics basats en els períodes de l'Història de l'Art, com la «pintura prehistòrica», la «pintura gòtica» i, en general, per a qualsevol període de la història de la pintura. Les pintures són obres d'art i atenent al seu sentit estètic Ernst Gombrich comenta:[1]No hi ha res de dolent en què ens delectem en el quadre d'un paisatge perquè ens recorda la nostra casa o en un retrat perquè ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una munió de coses que, per bé o per mal, influeixen sobre els nostres gustos. I parafrasejant a Arnold Hauser: Les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pròpies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual està en les nostres formes de vida i hàbits mentals. Ernst Bloch, a L'esperit de la utopia (1918), defensa l'art no figuratiu, relacionant-lo amb una concepció utòpica de l'home com un destí no revelat però present de forma inconscient en el més profund de l'ésser humà.[2] Si la tasca de la pintura fos posar-nos davant dels ulls l'aire i la preciosa vastitud de l'espai i de tota la resta, valdria més anar a gaudir directa i gratuïtament de tot allò. Erwin Panofsky i d'altres historiadors de l'art, analitzen el contingut de les pintures mitjançant la iconografia (forma) i la iconologia (el seu contingut). Primer es tracta de comprendre el que representa, després el seu significat per a l'espectador que la contempla i, tot seguit, de manera més àmplia, analitzar el seu significat cultural, religiós i social.Com pintar l' Oli
L'oli és un material que permet desenvolupar diversos estils de
pintura, en aquest material ens permet realitzar pinzellades lineals,
veladures, aiguades, taques, entre molts altres estils que donaran a la
nostra obra aquest toc especial i diferent que volem donar-li.
Els olis, com el seu nom ho indica, són grassos, això és perquè els pigments dels colors es troben diluïts en oli. Aquesta pintura no s'asseca per evaporació com les altres, sinó per una reacció de amb l'oxigen de l'aire, per tant la seva assecat és molt lent i òbviament s'inicia sobre les capes més externes, el seu assecat depèn del gruix de la mateixa. El costat positiu d'aquest aspecte és que pots produir canvis en la pintura durant el seu assecat.
Abans d'iniciar la feina a l'oli, el primer que has de fer és un esbós, el material més recomanable per a això és el carbonet, tot i que també pots utilitzar un llapis. D'aquesta manera evitaràs cometre errors un cop hagis iniciat teu treball. Omple les àrees més grans del teu treball amb una pintura més aviat diluïda, després continua amb una pintura més espessa per corregir i refinar.
Per treballar pintures a l'oli necessites aiguarràs vegetal o trementina, el solvent més utilitzat per als olis, oli de lli, el qual també és utilitzat per diluir els olis i secant de cobalt, però aquest no s' ha utilitzat en excés ja que talla la pintura.
Gràcies a la consistència dels olis, aquests poden treballar amb pinzells, espàtules i fins i tot amb els dits.
L'oli pot ser utilitzat sobre fusta, guix, i altres superfícies poroses, però el seu ús més comú és sobre el llenç.
Recorda utilitzar una base de guix i aprest per preparar la superfície abans d'iniciar amb el treball.
L'ús dels dissolvents s'ha de fer de manera gradual, per a la primera capa fa servir trementina o aiguarràs, per la capa mitja utilitza trementina i oli i per a la capa final fa servir oli. Un dels objectius de fer-ho d'aquesta manera és procurar que les capes inferiors s'assequin amb major rapidesa, evitant que les capes superiors es quartegin.
No utilitzis oli de llinosa quan estiguis treballant colors clars, ja que tendeix a groguejar els colors, l'oli pur, sense dissolvent, és el més recomanat per treballar amb colors clars.
Per crear la il · lusió de distància, pinta els objectes més llunyans amb colors menys intensos i tons freds, mentre que els objectes propers amb colors més càlids i intensos.
Neteja tots els elements que vas utilitzar amb aiguarràs mineral, aigua i sabò un cop hagis acabat de pintar.
Aplica vernís sobre el treball un cop l'hagis acabat, d'aquesta manera el protegiràs i resaltaràs els colors, però vés amb compte que totes les capes es troben completament seques
Característiques dels olis.
Els olis, com el seu nom ho indica, són grassos, això és perquè els pigments dels colors es troben diluïts en oli. Aquesta pintura no s'asseca per evaporació com les altres, sinó per una reacció de amb l'oxigen de l'aire, per tant la seva assecat és molt lent i òbviament s'inicia sobre les capes més externes, el seu assecat depèn del gruix de la mateixa. El costat positiu d'aquest aspecte és que pots produir canvis en la pintura durant el seu assecat.
Consells
Abans d'iniciar la feina a l'oli, el primer que has de fer és un esbós, el material més recomanable per a això és el carbonet, tot i que també pots utilitzar un llapis. D'aquesta manera evitaràs cometre errors un cop hagis iniciat teu treball. Omple les àrees més grans del teu treball amb una pintura més aviat diluïda, després continua amb una pintura més espessa per corregir i refinar.
Per treballar pintures a l'oli necessites aiguarràs vegetal o trementina, el solvent més utilitzat per als olis, oli de lli, el qual també és utilitzat per diluir els olis i secant de cobalt, però aquest no s' ha utilitzat en excés ja que talla la pintura.
Gràcies a la consistència dels olis, aquests poden treballar amb pinzells, espàtules i fins i tot amb els dits.
L'oli pot ser utilitzat sobre fusta, guix, i altres superfícies poroses, però el seu ús més comú és sobre el llenç.
Recorda utilitzar una base de guix i aprest per preparar la superfície abans d'iniciar amb el treball.
L'ús dels dissolvents s'ha de fer de manera gradual, per a la primera capa fa servir trementina o aiguarràs, per la capa mitja utilitza trementina i oli i per a la capa final fa servir oli. Un dels objectius de fer-ho d'aquesta manera és procurar que les capes inferiors s'assequin amb major rapidesa, evitant que les capes superiors es quartegin.
No utilitzis oli de llinosa quan estiguis treballant colors clars, ja que tendeix a groguejar els colors, l'oli pur, sense dissolvent, és el més recomanat per treballar amb colors clars.
Per crear la il · lusió de distància, pinta els objectes més llunyans amb colors menys intensos i tons freds, mentre que els objectes propers amb colors més càlids i intensos.
Neteja tots els elements que vas utilitzar amb aiguarràs mineral, aigua i sabò un cop hagis acabat de pintar.
Aplica vernís sobre el treball un cop l'hagis acabat, d'aquesta manera el protegiràs i resaltaràs els colors, però vés amb compte que totes les capes es troben completament seques
No hay comentarios:
Publicar un comentario